tag:blogger.com,1999:blog-46693544209852485402024-02-21T05:43:18.674+01:00Deixo de fumarno vull convéncer ningú, és només la meva experiènciaÀngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.comBlogger24125tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-92066397292055481012012-07-19T17:39:00.001+02:002012-07-19T17:39:56.548+02:00Sopa de verdures<div><p>Patata pastanaga ceba bleda i carabassó. Turmix i mes verduretes tallades en cubs: inspiració portuguesa</p>
<br/><img src='https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUpHVVapHITMg_HnAnOyyj4VJ7fYWBq70DA5_LXfOdAW4FihAVnjXjc9H9AIRDdgKaYRyipv0Jt9OcXXsSm-WLtsQFz57zxz94S_PAYkaPhwMll08K_hToo932FdzPEZSJFW4igmtxI_l2/' /></div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-60024282585138389682012-07-04T09:30:00.001+02:002012-07-04T09:30:06.746+02:00Ready to go!<div><p>See you soon.</p>
<br/><img src='https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbSe76lWnugdima3NloQg35m3vRzrFxVK9KbWt9iY7Uhul2qEx6SN8ST_Vq-2W7GDa3IPFsJjjQfkqEqhBBzS2hrxwGvKHmH442jVU45WQy83E0eJ467bHNkoXHEasYDELzi-WHZhbM0sb/' /></div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-21762375561368389712012-07-01T21:42:00.001+02:002012-07-01T21:42:36.514+02:00Sopar lleugeret<div><p>Tomata formarge fresc i cogombret . Amb oli d oliva!</p>
<br/><img src='https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_wG4GBL9DkBCuezu2dw4xHdvxLJu9jIKuDKPcJ3ho9So6BTfhz2Y5KjH79psXVN9xAwCIlrHADx-3Iaps-OysVHNuA6VyIPdcpr6TZuU6l_UCl-ZuYU_B_uUWDnHGK3-8erl4pZhNvId4/' /></div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-21727750912891808022012-07-01T19:48:00.001+02:002012-07-01T19:48:53.379+02:00La Nikka<div><p>Ella també té sobrepés</p>
<br/><img src='https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigP7OOrgcLumJoEl8Drt4-Wv3vkp0A45yZb6Ku7VettzCmJ8YVNiNRhZKYjfh4Lfz5cDkeZIfAetpyz3hqRIo1kVF3pRlvzOnyieopm9bnfSSyH2xD339jmF8fOAMp2hTZ5vAAhZwsiqMX/' /></div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-3856415804319853702012-06-14T10:23:00.001+02:002012-06-14T10:38:27.552+02:00Esmorzar<div>
Llet de soja i arròs, fruita ( poma, taronja, pera i cireres) i una miqueta de formatge fresc. <br />
Què us sembla? <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfyr2p-TB0N3EyxtthVa8ie6C7mAs0qzkbYbOHXZAbEcWuvQavg6_kFNGP_ENqXibiSiYv9Z3_OwvVSWO5BbPvkGTJs3n2L0gEU-h2iRbzT_ATOygAPsuXjoZJtY3MZcZgOlyZ_O3b6IF6/s1600/1339662311340.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfyr2p-TB0N3EyxtthVa8ie6C7mAs0qzkbYbOHXZAbEcWuvQavg6_kFNGP_ENqXibiSiYv9Z3_OwvVSWO5BbPvkGTJs3n2L0gEU-h2iRbzT_ATOygAPsuXjoZJtY3MZcZgOlyZ_O3b6IF6/s1600/1339662311340.png" /></a></div>
</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-73931149089160846732012-06-13T12:05:00.000+02:002012-06-13T12:05:59.687+02:002 anys, 1 mes i 27 dies.<br />
M'ha costat calcular-ho, però la data del 17 d'abril del 2010 està gravada al meu cap com un dia on vaig començar un nou camí de salut. I en el camí segueixo. És clar que he tingut moments de dubte, però han estat dos segons, al veure algú fumant, i olorar-ne el fum. L'única característica que encara trobo atractiva del tabac, la flaire. Perquè un cop entra dins el cos ja no hi ha res de bo.<br />
Llàstima que no he pogut convèncer ningú del meu voltant, encara. Ni amb l'entusiasme, ni fent de talibà antitabac, ni explicant com ho vaig aconseguir sense ansietat, ni força de voluntat ... Algun amic ho intenta i no se n'acaba de sortir; tots ho volen, però creuen que els agrada fumar, simplement. Jo crec que el que els passa és el mateix que em passava a mi: volen deixar-ho, però temen l'angoixa de pensar que tindran ganes de fumar i no podran. Suposo que el canvi de xip que vaig fer jo quan vaig passar de "No podré fumar" a " NO VULL FUMAR" no és tan fàcil com em penso.<br />
<br />
<br />
<a href="http://img.ehowcdn.com/article-new/ehow/images/a05/ac/8q/weight-loss-after-stopping-pill-800x800.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="http://img.ehowcdn.com/article-new/ehow/images/a05/ac/8q/weight-loss-after-stopping-pill-800x800.jpg" style="cursor: move;" width="200" /></a>Ara em trobo immersa en un altre repte: perdre pes i reduir panxa. En realitat, el meu objectiu hauria de ser aprendre a menjar saludablement amb mesura i d'una manera natural. Però he de reconèixer que estic bastant obsessionada amb el pes. I aquest no és el millor camí. Estic usant molta força de voluntat i auto-control, allò que no em va caldre per deixar de fumar, però és que amb el menjar mai me n'he sortit.<br />
<br />
De moment, ja fa unes setmanes que faig exercici diari, i menjo més fruita i verdura. I el més important, ni xocolata ni snacks, almenys durant la setmana. El cap de setmana em relaxo, que sinó acabaré boja del tot.<br />
I he perdut tres quilos en un mes, més o menys. Si segueixo així, tinc l'esperança que el meu cos arribarà a convèncer el meu cervell rebel de les bondats del menjar equilibrat i l'exercici freqüent. I que pugui menjar bé amb gust, sense pensar només en el pes o els <i>mixelins</i>.<br />
<br />
<b><i>May the force be with me.</i></b>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-66069579348357347252011-01-07T18:23:00.000+01:002011-01-07T18:23:30.110+01:00La nova llei anti-tabac a l'estat espanyol.Aquest matí he anat a fer un cafè amb llet a un bar que solia estar sempre ple de gent fumant, d'aquells on hi van els senyors a llegir el diari i a jugar a cartes. D'entrada em trobo el que serà aviat un costum generalitzat: una taula alta amb un parell de cendrers a fora, al costat de la porta. Encara no tenen el cartell d' "Espai sense fum"- val més que el pengin aviat, que això de denunciar-ho s'està posant de moda-. I un cop dins, realment no hi ha fum, l'aire net dóna bo de respirar. Però el que també s'hi respira és una mala llet considerable de la clientela: el tabac és el tema del dia, i de la setmana. Discussió entre els que hi estan a favor i els que no...ni tan sols el cambrer ho veu gaire clar: ha d'encarar-se cada deu minuts amb els clients que entren despistats amb la cigarreta a la mà i ja n'està fart, de fer de "segurata".<br />
Jo crec que ja està bé, la llei. Per fi ens posem al nivell de la resta d'Europa. Allí la gent fuma al carrer, i aquí passarà el mateix, només cal una mica de temps per acostumar-nos-hi tots plegats, fumadors i no. El que trobo una mica exagerat és el tema de deixar 200 metres de distància d'un hospital. Val que no es pugui fumar a la entrada mateix, però calia ser més papista que el papa? I no poder fumar en un parc infantil, encara que no hi hagi ni un nen?? No sé, amb això potser s'han passat. I el tema de les denúncies, ja ho trobo persecució. I recordo que quan fumava, res no em feia tenir tantes ganes de fumar com quan sentia la gent criticar i atacar els fumadors. Era sentir algú a la ràdio o la tele parlant dels efectes nocius del tabac, que corria a encendre una cigarreta. I com jo, molta gent ara s'hi deu trobar.<br />
Sort que jo porto ja vuit mesos i mig d'avantatge! Què bé!Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-82336817601099951362010-10-30T09:55:00.000+02:002010-10-30T09:55:37.016+02:006 mesos,13 dies.ei! no us penseu que porto el compte al cap contínuament, ho he hagut de pensar per escriure-ho al títol. Dóna, els sis mesos sí que els vaig recordar, i els vaig celebrar amb el que més m'agrada: un bon dinar! Deixar de menjar sí que és difícil, deixar de fumar va ser com fer un ou ferrat en comparació amb la dieta. <br />
Estic esperant la nova llei antitabac, que entra en vigor al gener a Espanya, i que diu que és molt més restrictiva. A mi ja m'està bé, la veritat. Però no crec que això faci que més gent deixi de fumar; a curt termini el que crea és més fumadors emprenyats! Potser a la llarga, quan vegin que no poden fumar enlloc, anirant veient com n'és, d'absurd, haver de deixar tot el que estan fent per sortir al carrer, allunyar-se del món, que segueix girant, per satisfer el desig del monstre nicotínic. El monstre, per cert, que encara viu al meu cervell. Però ja té poca força, i només apareix a la feina, quan porto hores allí tancada i m'estresso una mica. Però jo no li faig cas, i efectivament, com deia tothom, desapareix en uns segons! <br />
I res més, me'n vaig a veure el capítol d'ahir de "Medium", que veure sèries americanes per streaming és un vici, però no tòxic.<br />
Salut!Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-24876812295769745512010-07-18T11:55:00.001+02:002010-07-18T11:56:29.455+02:00DIA 92 o 93, ja em costa seguir el compte.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm4T84ZilPIn5apZLpspGRGlJEifcR-1deT4MfasYzgJusxq-TJ7_HSzcpaBHfluowk-h9e-BpfdLPnKSEgGoZQVYw4Nzr6C5f1sqPfUuRe1H_SKS8_Kv38tj4edvJ3YVwX2HH_bqEwlsq/s1600/smokersbrain.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" hw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm4T84ZilPIn5apZLpspGRGlJEifcR-1deT4MfasYzgJusxq-TJ7_HSzcpaBHfluowk-h9e-BpfdLPnKSEgGoZQVYw4Nzr6C5f1sqPfUuRe1H_SKS8_Kv38tj4edvJ3YVwX2HH_bqEwlsq/s200/smokersbrain.jpg" width="200" /></a></div>Salut,<br />
<div style="text-align: justify;">dies sense escriure, però tot continua igual. Segueixo sense fumar, per tant, sóc no-fumadora. El monstre segueix viu en algun lloc dins del meu cervell. El sento sobretot en moments de nervis o ansietat. Però em dic: fumar no em calmarà els nervis, només em calmarà una ansietat que el mateix tabac em va crear. És un recurs que el tabac va crear dins el meu cervell per mantenir la meva addicció. Realment em sorprèn que el cervell tingui aquesta dinàmica fumadora tan incrustada que més de tres mesos després encara m'ataqui. Però parlant amb altres ex-fumadors confirmo que aquesta sensació o falsa necessitat no desapareix mai del tot. M'agradaria poder dir que no penso en el tabac, però no. Hi penso, com ja us he explicat, però l'important és que no fumo, i sobretot NO VULL FUMAR. Mai penso "fumaria, però no puc". No vull i punt. </div><div style="text-align: justify;">Us deixo uns links perquè vegeu què diuen les lleis a altres països europeus i del món. Podreu veure que a tot arreu tendeixen a les lleis prohibitives totals en espais públics i on es serveix menjar. Ara que una cosa és el que diu la llei i una altra el que es fa, o si no compareu l'aplicació de la llei a les diferents comunitats autònomes d'Espanya.</div>Informes de "El Mundo":<br />
<a href="http://www.elmundo.es/elmundosalud/2005/02/02/tabacodossiers/1107370162.html">Lleis anti-tabac a Europa.</a><br />
<a href="http://www.elmundo.es/elmundosalud/2005/07/21/tabacodossiers/1121955664.html">Lleis anti-tabac al món.</a><br />
<br />
Del mateix dossier del diari El Mundo, us deixo <a href="http://www.elmundo.es/elmundosalud/2006/04/28/tabacodossiers/1146235522.html">un llistat de tots els mals del tabac</a>: efectes a la ment del fumador, als pulmons, càncer, etc. És interesant...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1iOqp69RUiux_SAtu2543BfxFSdxP20lae4Yzs5Wakk7EX70UHYgGXUhyphenhypheneYrXf9Ksu0m5iozFzSMvdPM1b-SprCsR3A1cCX4dFi36p3i57lkL5zQ0PudyIGVyddDv1RCJtMnLmJ0sL72S/s1600/logo.gif" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1iOqp69RUiux_SAtu2543BfxFSdxP20lae4Yzs5Wakk7EX70UHYgGXUhyphenhypheneYrXf9Ksu0m5iozFzSMvdPM1b-SprCsR3A1cCX4dFi36p3i57lkL5zQ0PudyIGVyddDv1RCJtMnLmJ0sL72S/s320/logo.gif" /></a></div>I per acabar, un informe del ENSP, organisme europeu de prevenció del tabaquisme, sobre l'estat i les tendències en tots els països de l'UE. Està en anglès, però val la pena saber-ho, no?<br />
<a href="http://www.ensp.org/sites/default/files/european_trends_towards_smokefree_provisions_201005.pdf">European Trends Towards Smoking-Free provision May 2010.</a>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-46943978093686159342010-06-05T22:07:00.001+02:002010-06-05T22:08:58.080+02:00DIA 49.2: un article<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Ei, sóc jo,</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Científics de la Universitat Pompeu Fabra han trobat una proteïna (hipocretina) que afecta el cervell i influeix en la recaiguda dels ex-fumadors. Es veu que estimula la sensació d'ansietat que produeix la síndrome d'abstinència d'una addicció. No tot és tan psicològic com pensem, potser? Sigui com sigui, us deixo l'article. </div><a href="http://www.deria.cat/actualitat/cientifics_de_la_pompeu_descobreixen_que_fa_recaure_els_ex_fumadors-974.html">Científics de la Pompeu descobreixen què fa recaure els ex-fumadors.</a><br />
<br />
I un gràfic amb els continguts d'una cigarreta:<br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="http://bligoo.com/media/users/0/43808/images/public/2874/CigarrilloAsesino.Blog..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" height="320" src="http://bligoo.com/media/users/0/43808/images/public/2874/CigarrilloAsesino.Blog..jpg" width="260" /></a></div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-25707159949211686012010-06-05T11:49:00.000+02:002010-06-05T11:49:46.636+02:00DIA 49: camí dels dos mesos.<div style="text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://www.toonpool.com/user/368/files/les_cigarettes_232989.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" height="227" src="http://www.toonpool.com/user/368/files/les_cigarettes_232989.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Ara fa uns dies que m'ha donat per somniar que fumo.I em desperto amb un sentiment de culpa, com si de veritat hagués fumat!! Déu ser que el monstre invaeix el meu cervell a la nit, ja que durant el dia no pot... M'és igual, fumar en somnis no perjudica la salut, o al menys encara no s'ha demostrat científicament. ;)</div><div style="text-align: justify;">Finalment he conseguit anar a un metge que em feliciti per haver-ho deixat!!! La doctora em va dir: "no sé què has fet aquest any, però segur que deixar de fumar és la millor cosa que hagis fet en tot l'any." I jo vaig anar-me'n repetint mentalment la frase, més satisfeta que jo què sé. Amb poca cosa ja en tinc prou per animar-me. Però la revelació aquella que deia el llibre dels 21 dies, res de res. Potser és que l'esperava tant que vaig xafar-li la visita. Ara veig que el que importa és passar un dia i un altre, i un altre més, i ja està. Ja puc somniar, que el que compta és el que faig quan desperto.</div><div style="text-align: justify;">Salut! </div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-62897861592764128302010-05-27T15:24:00.001+02:002010-05-27T15:30:29.651+02:00DIA 41: 1 mes,1 setmana i tres dies...i encara sobreviu el monstre.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.toonpool.com/user/1754/files/smoking_kills_koalas_702605.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" height="320" src="http://www.toonpool.com/user/1754/files/smoking_kills_koalas_702605.jpg" width="220" /></a></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Bones,</div><div style="text-align: justify;">segueixo sent lliure. No hi penso tant, però encara hi penso tots els dies en algun moment. Una companya de feina ho ha deixat, vaig estar molt contenta i vaig animar-la molt. I vaig soltar-li el rotllo del llibre a una altra fumadora de la feina: " no has de fer-ho com un sacrifici, sinó com una victòria. Jo puc fumar ara mateix, però no vull." I si crec que vull fumar en algun moment de debilitat, penso que no sóc jo qui pensa, sinó el monstre de la nicotina que encara sobreviu al meu cervell.</div><div style="text-align: justify;">Amb qui no hi ha manera és amb la meua parella. I a mi cada cop em costa més suportar que fumi davant meu. L'envio a la terrassa, o se n'hi va directament quan em veu la cara. No vull fer-ho, perquè li poso més pressió a sobre, l'amargo, i així no tindrà ganes ni forces per deixar-ho mai. Potser m'estic tornat una d'aquells ex-fumadors radicalment anti-tabac?? No ho vull, sempre m'han semblat lo pitjor del món, els integristes. Però hi ha una ràbia dins que em surt! Això és una altra estratègia del monstre, n'estic segura.</div><div style="text-align: justify;">En fi, seguim vencent, lluitant, encara que en general tinc bon humor i alegria, satisfacció personal i orgull.</div><div style="text-align: justify;">Salut!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-62971365798339967322010-05-22T23:00:00.001+02:002010-05-27T15:31:32.766+02:00DIA 36: segueixo sent no-fumadora...oeeee oe oe oeeeee!<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.toonpool.com/user/3041/files/rauchen_verboten_437775.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" height="225" src="http://www.toonpool.com/user/3041/files/rauchen_verboten_437775.jpg" width="320" /></a></div>Passa la celebració de les victòries futboleres, i jo segueixo sense fumar, i sense guanyar pes. Voldria perdre'n, però tot arribarà. De moment, tot va bé.</div><div style="text-align: justify;">Fins i tot la meua germana i cunyat ja fa dos setmanes que tampoc fumen. Quina alegria, ja som majoria de germans que no fumem: 3 a 1. Una que mai ha fumat, dos ex-f.. i un fumador que no s'ho planteja. Encara se sent jove i no és un tema que li preocupi, tot i que segur que fa més anys que jo que fuma. </div><div style="text-align: justify;">Qui no hi ha manera que ho deixi és la meua parella. Va començar a llegir el llibre, però l'ha deixat a mitges. Sap que és dolent, però no vol. Diu que fuma menys, i que això és un començament. Però jo crec que és una excusa. Realment seria més fàcil si ningú fumés a casa. És cert que fuma menys, però l'olor em recorda sempre el tabac. Espero que "vegi la llum" ben aviat. No penseu que ja no hi penso. Tots els dies, potser no tan sovint com al principi, però hi ha certs moments - moments d'estrés a la feina, avorriment a casa, o després del vermut- que es fan especialment durs. Però és un minut, que passa i ja està. Vaig repetint-me els mantres " No vull fumar, sóc lliure!".</div><div style="text-align: justify;">Fins aviat, us deixo un link de la <a href="http://www.frikipedia.es/friki/Ex_fumador">Frikipedia sobre què és un Ex-fumador</a>. És divertit!</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-51213645110952564602010-05-15T16:19:00.002+02:002010-05-27T15:32:42.942+02:00DIA 28: Quina marxa...<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Ei!</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.toonpool.com/user/1308/files/one_day_of_magic_834485.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" height="258" src="http://www.toonpool.com/user/1308/files/one_day_of_magic_834485.jpg" width="320" /></a></div>un altre pas superat: sortir de marxa amb tot de fumadors, anar als pubs, ballar, veure (poc) i xerrrar (o intentar-ho) sense fumar. I me n'he sortit!! i no va ser difícil. No fumar és fàcil quan estic envoltada de gent, encara que fumin sense parar. Com ja us he dit algun cop, és més difícil resistir quan estic sola. Sí, sí, fa gairebé un mes que no fumo, i encara hi penso. Qui dubti del poder mental de la droga aquesta, és que me'l menjo! De totes maneres, ho estic fent perfectament bé. Ni un cigarret, ni una calada. I segueixo igual de decidida. La marxa nocturna em serveix per veure com de malament ho passen els no-fumadors envoltats de fum. És impossible no respirar fum. A l'endemà tenia la gola seca, com si m'hagués fumat un paquet, i la pudor a la roba!!!</div><div style="text-align: justify;">Però bé, us deixo <a href="http://www.adn.es/internacional/20090927/NWS-0019-Latinoamerica-Presidente-Africa-integracion-concretar.html">amb el que diu l'antic president d'Uruguay</a>, un metge que ha vingut a Barcelona aquests dies a un congrés sobre el tabac. El seu país és un dels que tenen la legislació més restrictiva amb el tabac. Diu que les claus són:</div><div style="text-align: justify;">- per un costat prohibir el consum de tabac en qualsevol lloc tancat. No per privar els fumadors del dret a fumar, sinó per protegir la salut dels no-fumadors. </div><div style="text-align: justify;">- pujar el preu del tabac i prohibir-ne la publicitat. Amb això del preu, no sé si hi estic del tot d'acord. Jo fumava i comprava tabac igual costés el que costés. I la majoria de fumadors no ho deixen pel preu.</div><div style="text-align: justify;">Jo crec que haurien de destinar aquests diners que recullen dels fumadors en impostos a ajudar-nos (-los) a deixar-ho. És a dir, abaratir els tractaments i per a desintoxicar-se. Si la metadona és gratuïta, per què no ho pot ser també el tractament contra el tabaquisme? Reconeguem d'una vegada que la nicotina és una droga, i cal ajuda per deixar-ho. Els fumadors creuen que si amb la força de voluntat no ho poden deixar, és perquè són dèbils de caràcter. Qui esperaria que un heroinòman ho deixés només amb força de voluntat??</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-72071679167700396542010-05-11T22:25:00.000+02:002010-05-11T22:25:00.709+02:00Dia 25: mira que la doctora...<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Vint-i-cinc dies, i aquí segueixo. El moment de revelació no ha arribat, ni als 21 dies ni res. Segueixo pensant en el tabac, i segueixo repetint-me el mantra de "<strong>No ho necessito, sóc lliure</strong>!".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_8mjAcB0bvOs/SYdr9CBVM6I/AAAAAAAAAUk/gvZm2IfUTLU/s1600/Doris.gif" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="154" src="http://3.bp.blogspot.com/_8mjAcB0bvOs/SYdr9CBVM6I/AAAAAAAAAUk/gvZm2IfUTLU/s200/Doris.gif" tt="true" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;">Avui us explico que ahir vaig anar a la doctora, l'endocrina, que em va fer una bona repassada: res de sucre, res d'alcohol, a la dietista que m'ensenyi a menjar per a sempre, i a fer més exercici, que "amb 35 anys puc fer més que anar a caminar, que no soc una jubilada". Així mateix m'ho va dir. I encara sort que amb les pastilles noves els nivells se m'han normalitzat!!! Tot això ja em sembla bé, estic disposada a fer-ho. Enmig de la conversa, vaig dir-li que havia deixat de fumar feia gairebé un mes, i ella em respon: "bé, d'això en podríem parlar, perquè fumar no té res a veure amb la teva malaltia..." Em va fer bastant ràbia, la veritat. Vaig pensar que la doctora déu ser fumadora, no us sembla. Jo només volia que em digués alguna cosa com: "molt bé". Amb això ja n'hauria tingut prou, però amb aquell comentari semblava que em digués que fumar no em feia cap mal, que podia tornar-hi, si vull. És que....</div><div style="text-align: justify;">En fi, que vaig marxar de la consulta una mica molesta, però igualment convençuda al cent per cent que estic fent el millor per al meu cos, i per al meu cap també. </div><div style="text-align: justify;">Salut!</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-52587529470006323162010-05-05T11:32:00.000+02:002010-05-05T11:32:34.318+02:00DIA 19: Ja començo a trobar-me alguns fumadors que em miren amb enveja<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Ei!</div><div style="text-align: justify;">Dinou dies des que vaig apagar amb convenciment la darrera cigarreta. Gairebé tres setmanes. El llibre "Easyway..." marca els 21 dies com un període clau per esdevenir lliure definitivament. A mi només em falten dos dies per arribar-hi, i no noto res d'especial. Bé, el llibre també avisa que no hem d'esperar que el dia 21 se'ns sigui revelada un veritat universal, com si veiessim la llum. </div><div style="text-align: justify;">Jo segueixo tranquil·la, convençuda i feliç, sense mal humor ni ansietat, però hi segueixo pensant tot sovint. No és ben bé que tingui ganes de fumar o temptacions, sinò que senzillament em ve al cap la idea de "si fumés, ara me'n faria un". Però no fumo, sóc lliure. El monstre encara és viu, però s'està fent petit per moments. Procuro transformar els pensaments en el tabac i l'acte de fumar en satisfacció per haver-ho deixat. I funciona!!!</div><div style="text-align: justify;">Un amic diu que s'ha llegit el llibre i no li ha fet cap efecte. Hi he de parlar amb calma, intentar esbrinar el per què. Segurament se'l va llegir sense creure-s'ho. Llavors no funciona. Primer has de voler deixar-ho, i després has de llegir i anar reflexionant sobre tot el que et diu. No és que t'ho haguis de creure amb els ulls tancats. Més aviat ho has de llegir sent sincer/a amb tu mateix i acceptant com a veritat el que ja sabies però no volies veure. No diu res que no sabessis, simplement t'obre els ulls, si els vols obrir. Sinó, res a fer, perquè t'ho llegiràs amb incredulitat, o fins i tot et sentiràs ofès/a i insultat. No cal perdre el temps.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-653093370754051692010-05-01T21:51:00.000+02:002010-05-01T21:51:47.159+02:00DIA 15Ei!<br />
<br />
segueixo sense fumar, però em sembla que estic picant més del compte. Pipes, fruits secs,... i això tampoc em convé. Ja sabeu que tinc excès de colesterol i triglicèrids. Però bé, pel que fa a no fumar, segueixo forta, amb ganes de veure com passen els dies, i arriba el moment en què ja no hi penso i ni me n'adono. Perquè encara hi penso, i tant!! Sobretot quan estic a casa, sense fer res, avorrida. Tanmateix, tinc molt clar que no vull fumar. Repetim el mantra "EL TABAC ÉS UNA DROGA", "JO NO VULL FUMAR","JA SÓC LLIURE".<br />
No pensava que el monstre dins del meu cervell fos tan cabut i tossut. Però jo ho seré més. Vull pensar que està donant els últims cops, atacant per última vegada, ja déu estar esgotat, gairebé vençut. Però és clar, no déu ser fàcil, renunciar a quinze anys de domini total i absolut del meu cos i el meu cap.<br />
De pas deixo una taula amb el contingut en colesterol d'alguns aliments:<br />
<br />
<br />
<table align="center" border="1" class="contenttable"><tbody>
<tr><td width="70%"><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;"><strong>ALIMENTOS</strong></span><br />
<span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;"> </span></td> <td width="30%"><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;"><strong>CONTENIDO EN COLESTEROL</strong></span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Sesos</span><br />
<span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;"> </span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">2200</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Huevos de gallina</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">500</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Hígado</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">370</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Hígado</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">330</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Mayonesa comercial</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">260</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Foie-gras y patés</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">550</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Mantequilla</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">230</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Calamares</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">127-222</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Langostinos, gambas...</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">200</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Langosta y bogavante</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">150</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Nata</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">150</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Leche en polvo entera</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">120</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Pollo y Gallina</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">110</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Pescadilla</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">110</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Queso Gruyere y Emmental</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">100</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Sardinas</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">100</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Cangrejos, nécoras, centollo</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">100</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Caracoles</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">100</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Queso en porciones</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">94</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Queso en porciones</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">98</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Queso de bola</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">85</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Queso Roquefort</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">80</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Cordero</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">78</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Chocolate con leche</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">74</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Carne semigrasa de cerdo</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">72</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Salchichas frescas</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">72</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Manteca de cerdo</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">70</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Cabrito</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">70</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Morcilla</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">70</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Jamón Cocido</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">69</span></div></td> </tr>
<tr> <td><span style="font-family: Times New Roman,Times,serif;">Lubina</span></td> <td><div align="right"><span font="" style="color: #990000; font-family: Times New Roman,Times,serif;">68</span></div></td></tr>
</tbody></table>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-49313204603355215482010-04-29T13:41:00.000+02:002010-04-29T13:41:01.613+02:00DIA 13: futbol, quins nervis, però no!!Hola jo!<br />
<br />
ahir va ser un dia dur, tant a la feina (de 2 a 10 amb 30 min de descans...), com a casa (semifinal de la Champions i el Barça eliminat). Ufff, va costar, però ja està superat. Un més. El llibre diu que no és una qüestió de força de voluntat, o d'anar suprimint les ganes de fumar (aguantar, resistir, ... són verbs prohibits). L'alegria i la sensació de llibertat han de prevaldre, i l'optimisme que dóna la satisfacció de saber-te no-fumador t'ha de valer per seguir endavant. Sí, sí, és cert, però hi ha moments de tot. Sense dubte no seria jo, oi?<br />
A la família ja ho sap tothom. Ara ataquen a la Montse, la germana gran. Em deia aquest matí: "els nens em pregunten: per què fumes? per què no ho deixes? que no saps que és dolent?...", i ella no sap pas què respondre. És que no hi ha res que pugui respondre, i menys a un nen, que no entén les excuses, ni sap què difícil és prendre la decisió de deixar una addicció. PRENDRE LA DECISIÓ és més difícil que deixar de fumar. Per això molta gent que comença a llegir el llibre el deixa a mitges, perquè veu que si segueix li tocarà decidir, i té por. LA POR, un altre factor decisiu. <br />
Què punyetera, la nicotina: et fa creure que et dóna una seguretat i tranquil·litat que ella mateixa t'ha pres, i que et va tornant d'una manera efímera amb cada cigarreta. Et torna una part del que t'ha pres, però només fins que hi tornis al cap d'una estona. I omple de por el teu cervell, de manera que si mai se't passa pel cap la idea de deixar-ho, et vinguin unes "cagarrines" tan fortes, que hauràs de córrer a fumar, no fos cas!Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-91393039469036123092010-04-25T22:49:00.000+02:002010-04-25T22:49:27.088+02:00DIA 9: LA DROGA ENCARA CORRE PER DINS.<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Per dins del meu cervell més que no pas pel meu cos. Diuen els experts que la dependència física a la nicotina desapareix passades 72 hores (3 dies) des de l'últim cigarret. Aquesta és la més fàcil. Els tres primers dies em trobava tan animada i tan decidida que no em va costar gens, al contrari, m'alegrava veure com passaven les hores i seguia fidel al meu compromís. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://spe.fotologs.net/photo/30/25/81/wikiflog/1133115239_f.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://spe.fotologs.net/photo/30/25/81/wikiflog/1133115239_f.jpg" tt="true" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">I el que encara no desapareix és la dependència mental/psicològica. Per un costat "l'hàbit" de fumar en tantes i tantes ocasions: després de menjar, al cotxe, etc etc etc. Molts experts diuen que això es supera canviant els costums: deixant de fer el cafè, etc etc etc. Però altres experts, amb qui coincideixo, diuen que no, que el que he de fer és reprogramar el cervell: seguir fent el mateix que abans però deslligar-ho del fumar. Ja he passat per totes les fases en què fumar semblava tan important, sobretot estant en colla de fumadors. I ho he superat amb nota. Però en altres moments, sobretot d'avorriment, és quan més noto la "crida" maleïda del tabac.</div><div style="text-align: justify;">Però segueixo sense fumar, i cada dia falta menys per aquell dia esperat en què, sense adonar-me'n, hauré passat tot el dia sense pensar en la cigarreta, i tot això haurà valgut la pena. Ei! que des del primer dia que ho sé amb certesa, que val la pena!!! </div><div style="text-align: justify;">Salut!</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-37833308021816742082010-04-23T10:47:00.001+02:002010-04-23T10:56:57.091+02:00DIA 7: SEGUEIXO NO FUMANT<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Ei!</div><div style="text-align: justify;">Avui completo una setmana sencera sense fumar. Els darrers dos dies estan constant més que els primers. Em sembla que hauré de rellegir el llibre, per refrescar-me les idees. És el que té la ment, que pot ser tan forta com fràgil un instant després, i quinze anys de droga són molts anys.</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj27_JypWu2yQ_yt74g9SHY7A3m5xVp_VfSevUO6QlIpW2HRxmuv93IG-IInAKgcGnvMrbS-104tTjcuakE6j7JD8DrAdaWZAVX7S9rZ5mUqWkiluP2ySwPY1RLBlNPgBk5d1C9GuCtsOGb/s1600/Sin+grasa1.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj27_JypWu2yQ_yt74g9SHY7A3m5xVp_VfSevUO6QlIpW2HRxmuv93IG-IInAKgcGnvMrbS-104tTjcuakE6j7JD8DrAdaWZAVX7S9rZ5mUqWkiluP2ySwPY1RLBlNPgBk5d1C9GuCtsOGb/s320/Sin+grasa1.bmp" tt="true" /></a></div>Una cosa que he d'intentar no fer es començar a menjar més, sobretot entre les entes. Quan era fumadora, sempre m'encenia un cigarret quan tenia gana, abans de dinar o de sopar. I ara, és clar, tinc gana i m'he de distreure amb alguna cosa diferent que no sigui menjar ni fumar. Les galetes amb Omega-6 - o era 3?- són molt bones, però una trampa. </div><div style="text-align: justify;">Si no ho sabieu, tinc el colesterol i els triglicèrids pels núvols. Una gran herència (una més). I hi ha qui creu que tot el que porta Omega-3, o si hi diu a l'envàs "<em>Ayuda a reducir el colesterol</em>", ajuda moltíssim contra els greixos aquests. Error. Hem de menjar productes naturals. Les galetes porten greixos bons (insaturats), però també de dolents(saturats), i força. Per això val més menjar una poma, que no en porta, ni de bons ni de dolents.</div><div style="text-align: justify;">En fi, deixem la "Bona Cuina" i tornem al tema. 7 dies, tot un récord per a mi. Però el récord serà etern.... perquè no paro de repetir-me una vegada i una altra que aquest cop sí. El pitjor encara no ha passat. Encara tinc el "mono", més mental que físic, crec. Però aquest cop no tinc atacs de mal humor, al contrari: procuro estar feliç i recordar-me que estic fent una de les millors coses que podia fer per mi mateixa. </div><div style="text-align: justify;">I res més, me'n vaig a trucar al Carlos i a sortir a veure les parades de Sant Jordi, a comprar un llibre i una rosa, <strong>comme il faut</strong>. Res millor per un matí de 23 d'abril, sense sol, però sense fum!!!!</div><div style="text-align: justify;">Salut!</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-40144533981131722362010-04-20T16:16:00.000+02:002010-04-20T16:16:03.685+02:00DIA 4 : HO DIC A TOTHOM O NO ENCARA?<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Ei!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">avui se'm planteja un dubte que afecta la confiança en mi mateixa. Per dins estic tan convençuda que aquest cop me'n surto, que tinc ganes de dir-ho a tothom, de cridar als quatre vents que per fi sóc lliure de la nicotina, físicament i mental també. Però per altra banda penso,"tot just fa quatre dies, ningú et pendrà seriosament, i si ho fan i no te'n surts, els decebràs, i quan te'ls trobis, tu amb el cigarret a la mà, veuràs la decepció als seus ulls i et voldràs fondre...". </div><div style="text-align: justify;">Què faig? A la feina ho vaig dir ahir, sobretot a la Dolors, la companya amb qui sortíem cada vespre a fer el cigarret durant la pausa. Li vaig dir que ja no l'acompanyaria en el fumar, però a estirar les cames, sí. Em vaig posant a prova contínuament, i allò que abans creia que seria imprescindible per sortir-me'n, resulta que no ho és. Parlo del canvi d'hàbits, d'evitar les situacions de risc. Doncs no, el que jo estic fent és seguir anant als mateixos llocs, faig el mateix però no fumo. I per a la meva pròpia sorpresa, no se'm fa tan difícil com creia: veig que l'entrepà i el tallat són tan bons com abans, i puc llegir el diari sense fumar, envoltada de fumadors. L'únic que ha canviat és que ja no hi ha el cigarret als meus dits, amb tota la merda que comportava.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Encara hi penso, en fumar, no us penseu. Més o menys cada deu minuts. Però repeteixo els mantres, i se'm passa. </div><div style="text-align: justify;">I pel que fa al tema del principi, si ho dic o si callo uns dies més, ja veurem. Sé que als pares els farà molta il·lusió, però si els dic que fa quatre dies no em creuran capaç. M'esperaré que faci un mes, llavors ho veuran més ferm. I el fet d'escriure un bloc ja és fer-ho públic, oi? Encara que sigui un auto-bloc.</div><div style="text-align: justify;">Salut!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-4968404300214825702010-04-19T11:08:00.003+02:002010-05-11T22:28:39.172+02:00El llibre per deixar de fumar en pdf<div style="text-align: justify;">Ei! us deixo l'enllaç del llibre que m'ha ajudat a lliurar-me del tabac.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://books.google.es/url?id=vYlnGwAACAAJ&q=http://www.box.net/index.php%3Frm%3Dbox_v2_download_shared_file%26file_id%3Df_12637118&linkid=2&usg=AFQjCNH27WQcn6lvVM_Cjszk0a21_E5Qjw&source=gbs_web_references_r&cad=0_0">DEJAR DE FUMAR ÉS FÁCIL</a> de ALLEN CARR (1934 -2006).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://books.google.es/url?id=vYlnGwAACAAJ&q=http://www.box.net/index.php%3Frm%3Dbox_v2_download_shared_file%26file_id%3Df_12637118&linkid=2&usg=AFQjCNH27WQcn6lvVM_Cjszk0a21_E5Qjw&source=gbs_web_references_r&cad=0_0"> Descarrega-te'l</a> i ves llegint. Tranquil, no has de deixar de fumar mentre el llegeixes. </div><div style="text-align: justify;">De fet, l'autor et demana que <strong>no</strong> deixis de fumar mentre el llegeixes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Salut!</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-89879700883195548792010-04-18T21:19:00.003+02:002010-04-18T22:24:47.807+02:00DIA 2: PROVA SUPERADA!<div style="text-align: justify;">Ei, què tal?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Avui hem anat al camp a fer una calçotada, la darrera de la temporada, que ja no és temps de calçots ni res. I per a mi a més a més ha estat una petita prova de foc o no foc. Deu persones, tots joves- menys de 45,vull dir- i sis fumadors. Més o menys és la mitjana en les meves amistats. Aire lliure, menjar, beure, molta estona d'esperar que es cogui el dinar sense fer res, una situació que fa dos dies hauria vist com una trampa impossible d'evitar. Però no, no he fumat. Hi he pensat, és clar ( i hi pensaré encara bastant durants uns dies), però he fet el mateix que ahir <strong>(<span style="color: #a64d79;">ja no fumo, sóc LLIURE!!).</span></strong></div><div style="text-align: justify;">La Inma va deixar-ho fa uns anys, i em deia avui que li va costar molt. Els primers dies plorava quan veia algú fumant, se'n moria de ganes. Vaja, que ho va passar molt malament, però ara n'està molt contenta d'haver-ho fet.</div><div style="text-align: justify;">Jo, de moment, no ploro. Potser és que tinc el coco menjat pel missatge del llibre d'en Carr. Enlloc de lamentar-me i pensar "com desitjo fumar, però no puc..." intenso pensar-hi amb alegria i descans, perquè en realitat no vull fumar. El racó drogata del meu cervell necessita la nicotina, i intenta recórrer als mecanismes que tan bé li han funcionat durant els darrers 14 anys, però jo, com a persona, no la necessito, per tant, em vaig repetint alguna d'aquestes frases claus: "<strong>ja no fumo... ni ho necessito ni ho vull...ara sóc lliure</strong>."</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara mateix, mentre escric, la meva parella està fumant al meu costat. Sento l'olor. I penso que potser l'olor del fum de tabac és el més agradable que té. Però aquest olor que sento jo des de dos metres de distància no té res a veure amb el fum que empasses, la pudor que s'impregna a la roba i el cabell o el gust que deixa a la gola. És la trampa. Ja l'apaga. Ho deixarà si veu que jo me'n surto? </div><div style="text-align: justify;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjROC6IkIO9SgIc43xrMSNZODwlJmIlSdqxzqCSElXRM7QMjAau3zVyVai9tFPrA_1ss2gk8QdcFw2Vd2H0jlUwmPr9VSCY2d9GgVxY2s7D6jk7eUqSXiG9CvM7pDcvEbfNPaJeZmlljsA/s1600/mono.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjROC6IkIO9SgIc43xrMSNZODwlJmIlSdqxzqCSElXRM7QMjAau3zVyVai9tFPrA_1ss2gk8QdcFw2Vd2H0jlUwmPr9VSCY2d9GgVxY2s7D6jk7eUqSXiG9CvM7pDcvEbfNPaJeZmlljsA/s200/mono.jpg" width="200" wt="true" /></a>Els altres cops que ho havia intentat havia tingut molt mal humor, i això va ser l'excusa final per justificar el fracàs i la recaiguda. Però de moment ( només/ja són dos dies) no he tingut més mal humor del que és normal en mi. De fet, crec que fins i tot estic de més bon humor, ja que no fumar és una novetat, i m'alegra quan penso què be que me n'estic sortint, i què be que em trobaré com més dies vagin passant. TINC EL COCO BEN MENJAT! o potser, com diu el llibre, era abans que tenia el cervell rentat i ara veig la realitat... Mai he cregut en els llibres d'autoajuda, però ara, no sé no sé...</div></div><div style="text-align: justify;">No us penseu que pensar en fumar cada cinc minuts i haver-te de repetir que ja no fumes un cop i un altre, també cansa, però d'aquí uns dies hi pensaré menys i menys cada cop. A veure...</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4669354420985248540.post-43421859794438060262010-04-17T23:26:00.004+02:002010-04-25T23:05:33.953+02:00DIA 1 De què va tot això?<div style="text-align: justify;">Hola,</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> doncs aquest és un bloc personal que acabo de crear, per a informar(-<em>me</em>) i animar-me en aquests dies en què començo una nova vida.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta era la meva situació fins aquest matí a les 11:00 am.:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM2FxlLYLHf3SoIGt0FdRT6WKbc_ry20Jw0FXQEgY9Jc-yyWtzJ5mDrbDvpjNIWCUYky7vAh5sizA2z-Bw9E0OZ9suDBFgsktTfRJVXwQM2ocQ_4C4bkn_65G6WqdsV7TaOGSlKfKUmdpS/s1600/cigarrito_dejar_de_fumar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM2FxlLYLHf3SoIGt0FdRT6WKbc_ry20Jw0FXQEgY9Jc-yyWtzJ5mDrbDvpjNIWCUYky7vAh5sizA2z-Bw9E0OZ9suDBFgsktTfRJVXwQM2ocQ_4C4bkn_65G6WqdsV7TaOGSlKfKUmdpS/s320/cigarrito_dejar_de_fumar.jpg" wt="true" /></a></div>Sóc dona, tinc 35 anys i fumo més o menys des dels 21. Vaig començar una mica gran, no? Sempre he estat lenta en les meves decisions, tant les bones com les dolentes. Quan era adolescent era tan tímida i poruga, que penso que la vergonya de fumar, i la por de trencar la fama de bona nena que tenia va ser el que em va frenar. Però als 21 ja feia vida lluny dels pares, a l'universitat ningú jutja, i la parella fumava, els amics fumaven, i seguia sent tímida, però potser volia demostrar que era valenta, i no tant una "bona nena". El que va començar com un cigarret al pub el cap de setmana es va anar convertint en una <strong>necessitat</strong>, una dependència de cada dia, i cada dia en més situacions: </div><div style="text-align: justify;">-la primera ja l'he dit: anar de festa vol dir beure, fumar, divertir-se; </div><div style="text-align: justify;">-sortim a sopar, què millor que un cigarret per acompanyar el cafè?</div><div style="text-align: justify;">- sopem a casa, doncs fem el mateix, i no només amb el cafè, per què esperar-nos a després de menjar? </div><div style="text-align: justify;">- i finalment potser el pas més important en la nicotino-dependència, va ser quan vaig començar a fumar sola.</div><div style="text-align: justify;"> En aquell moment fumar deixa de ser una activitat social, i passa a ser una relació personal, una decisió meva i sense poder-me excusar en la pressió social. Aquí ja vaig admetre que estava enganxada. Ja fa ben bé 9 anys que fumo tant com puc: al cotxe, a casa, caminant per carrer, abans d'entrar a treballar, a l'hora de la pausa, a primera hora del matí, abans d'anar a dormir...menys a la dutxa i a la feina A TOT ARREU.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong>Per què fumo?</strong></div><div style="text-align: justify;">Avorrida? fumo Tinc molta feina? fumo </div><div style="text-align: justify;">Nerviosa? fumo Relaxada? fumo</div><div style="text-align: justify;">Contenta? fumo Trista? Enfadada? fumo.</div><div style="text-align: justify;">És a dir, qualsevol excusa és bona per fumar. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Com a mínim un cop l'any em plantejo deixar-ho. Les raons, sobretot la salut: no vull morir de càncer: el càncer m'aterroritza més que cap altra malaltia. Els diners també, suposo, però cada cop són menys raó, ja que amb els anys la situació econòmica s'ha estabilitzat. I una tercera raó, la vergonya que sento quan fumo davant dels pares, i sobretot dels meus nebots. (Recordo un dia que en Marc, que llavors tenia 5 o 6 anys, em va preguntar, "Per què fumes?", i ell mateix es va respondre," Perquè no pots parar de fumar?". Jo em vaig quedar callada i avergonyida, però tenia raó: simplement, no podia parar.) Vergonya de mi mateixa, de no poder fer una cosa que els no-fumadors veuen tan senzilla: no fumar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ja vindran més reflexions sobre els perquès i les pors.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">De moment, us vull dir que això era fins avui. He llegit un llibre que m'ha convençut d'algunes coses. Totes ja les sabia, tots els fumadors les sabem encara que amaguem el cap sota l'ala i no hi volguem pensar. La més important: <strong>LA NICOTINA ÉS UNA DROGA</strong>. De fet, una de les drogues més addictives que hi ha. El fet que sigui legal no vol dir que no sigui droga. Tots sabem que mata.</div><div style="text-align: justify;">I bé, l'excusa que em donava quan pensava en això abans d'avui era "D'alguna cosa hem de morir". Cert, però no vull morir de càncer. Ja sé que igualment puc tenir un càncer sense fumar, de fet conec gent que desgraciadament ha mort de càncer sense fumar ni un cigarret en la vida. Però, per a què vull jugar tants números a una loteria que no vull que em toqui?????</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Total que avui he fumat el darrer cigarret: he aspirat el fum lentament, notant com el fum baixava fins als bronquis i tornava a sortir. Realment, el gust és més aviat dolent. Llavors m'ha agafat la tos (molt comú al matí) i he pensat en tots els efectes que fumar té en mi: olor a la roba, al cabell, les mans, la casa, el cotxe; mal alè, dents grogues, tos, mocs, el pit que em canta a la nit quan ronco, la por de pensar que no em puc quedar sense tabac, desitjar que acabi un sopar, o qualsevol acte, per sortir a fumar. I la mala consciència de pensar que no tinc força de voluntat, que sóc dèbil, i un mal exemple per als meus nebots.</div><div style="text-align: justify;">I segurament d'aquí unes setmanes trobaré més efectes del tabac en mi que ara sospito però no puc demostrar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En fi, que he pensat: si vaig ser no-fumadora fins als 21 i no ho necessitava.... si no em dóna res de bó... si en realitat fumo perquè estic enganxada, per calmar "el mono"...només que pugui passar la síndrome d'abstinència i canviar els lligams mentals que tinc entre qualsevol cosa que faig i fumar...per què no ara...i si fallo tornaré a estar com estic ara, no pas pitjor.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I ja són 12 hores de no fumadora. Segurament pensaràs que com puc dir que sóc ex-fumadora si no porto ni un dia sense fumar. Ja, però cada cop que apagues un cigarret deixes de fumar, i si no n'encens cap altre, doncs ets no-fumador. Vull creure en mi mateixa, i cada cop que avui he desitjat fumar (pràcticament cada mitja hora...tan enganxada estava) m'he dit: " No, que ja no fumes. Això és el monstre de la nicotina al teu cervell, no tu. Fumar-ne un és fumar-ne deu o vint al dia com fins ara. <strong>NO HO NECESSITO PER VIURE, NO HO NECESSITO PER ESTAR TRANQUIL·LA."</strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ei, fins i tot he vist l'empat del Barça amb l'Espanyol i he pogut comprovar que el tabac no em deixava pas més tranquil·la o menys nerviosa, amb el Barça pateixo igual!!!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Seguirem informant, tant si continuo no-fumant com si tinc un moment de debilitat que no pugui controlar ni convéncer el meu cervell, després de tants anys de rentat de cervell... De moment diuen que tres setmanes per canviar el xip i que el cervell deixi de recordar-me que solia fumar quan feia això, i allò, i tot!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El llibre: "<em>EASYWAY TO STOP SMOKING</em>" d'Allen Carr.</div>Àngels Pascualhttp://www.blogger.com/profile/06874920526075354524noreply@blogger.com0