Vint-i-cinc dies, i aquí segueixo. El moment de revelació no ha arribat, ni als 21 dies ni res. Segueixo pensant en el tabac, i segueixo repetint-me el mantra de "No ho necessito, sóc lliure!".
Avui us explico que ahir vaig anar a la doctora, l'endocrina, que em va fer una bona repassada: res de sucre, res d'alcohol, a la dietista que m'ensenyi a menjar per a sempre, i a fer més exercici, que "amb 35 anys puc fer més que anar a caminar, que no soc una jubilada". Així mateix m'ho va dir. I encara sort que amb les pastilles noves els nivells se m'han normalitzat!!! Tot això ja em sembla bé, estic disposada a fer-ho. Enmig de la conversa, vaig dir-li que havia deixat de fumar feia gairebé un mes, i ella em respon: "bé, d'això en podríem parlar, perquè fumar no té res a veure amb la teva malaltia..." Em va fer bastant ràbia, la veritat. Vaig pensar que la doctora déu ser fumadora, no us sembla. Jo només volia que em digués alguna cosa com: "molt bé". Amb això ja n'hauria tingut prou, però amb aquell comentari semblava que em digués que fumar no em feia cap mal, que podia tornar-hi, si vull. És que....
En fi, que vaig marxar de la consulta una mica molesta, però igualment convençuda al cent per cent que estic fent el millor per al meu cos, i per al meu cap també.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada