DIA 36: segueixo sent no-fumadora...oeeee oe oe oeeeee!

Passa la celebració de les victòries futboleres, i jo segueixo sense fumar, i sense guanyar pes. Voldria perdre'n, però tot arribarà. De moment, tot va bé.

Fins i tot la meua germana i cunyat ja fa dos setmanes que tampoc fumen. Quina alegria, ja som majoria de germans que no fumem: 3 a 1. Una que mai ha fumat, dos ex-f..  i un fumador que no s'ho planteja. Encara se sent jove i no és un tema que li preocupi, tot i que segur que fa més anys que jo que fuma.

Qui no hi ha manera que ho deixi és la meua parella. Va començar a llegir el llibre, però l'ha deixat a mitges. Sap que és dolent, però no vol. Diu que fuma menys, i que això és un començament. Però jo crec que és una excusa. Realment seria més fàcil si ningú fumés a casa. És cert que fuma menys, però l'olor em recorda sempre el tabac. Espero que "vegi la llum" ben aviat.  No penseu que ja no hi penso. Tots els dies, potser no tan sovint com al principi, però hi ha certs moments - moments d'estrés a la feina, avorriment a casa, o després del vermut- que es fan especialment durs. Però és un minut, que passa i ja està. Vaig repetint-me els mantres " No vull fumar, sóc lliure!".

Fins aviat, us deixo un link de la Frikipedia sobre què és un Ex-fumador. És divertit!