Sopa de verdures

Patata pastanaga ceba bleda i carabassó. Turmix i mes verduretes tallades en cubs: inspiració portuguesa

Ready to go!

See you soon.

Sopar lleugeret

Tomata formarge fresc i cogombret . Amb oli d oliva!

La Nikka

Ella també té sobrepés

Esmorzar

Llet de soja i arròs, fruita ( poma, taronja, pera i cireres) i una miqueta de formatge fresc.
Què us sembla?

  

2 anys, 1 mes i 27 dies.

M'ha costat calcular-ho, però la data del 17 d'abril del 2010 està gravada al meu cap com un dia on vaig començar un nou camí de salut. I en el camí segueixo. És clar que he tingut moments de dubte, però han estat dos segons, al veure algú fumant, i olorar-ne el fum. L'única característica que encara trobo atractiva del tabac, la flaire. Perquè un cop entra dins el cos ja no hi ha res de bo.
Llàstima que no he pogut convèncer ningú del meu voltant, encara. Ni amb l'entusiasme, ni fent de talibà antitabac, ni explicant com ho vaig aconseguir sense ansietat, ni  força de voluntat ... Algun amic ho intenta i no se n'acaba de sortir; tots ho volen, però creuen que els agrada fumar, simplement.  Jo crec que el que els passa és el mateix que em passava a mi: volen deixar-ho, però temen l'angoixa de pensar que tindran ganes de fumar i no podran.  Suposo que el canvi de xip que vaig fer jo quan vaig passar de "No podré fumar" a " NO VULL FUMAR" no és tan fàcil com em penso.


Ara em trobo immersa en un altre repte: perdre pes i reduir panxa. En realitat, el meu objectiu hauria de ser aprendre a menjar saludablement amb mesura i d'una manera  natural. Però he de reconèixer que estic bastant obsessionada amb el pes. I aquest no és el millor camí.  Estic usant molta força de voluntat i auto-control, allò que no em va caldre per deixar de fumar, però és que amb el menjar mai me n'he sortit.

De moment, ja fa unes setmanes que faig exercici diari, i menjo més fruita i verdura. I el més important, ni xocolata ni snacks, almenys durant la setmana. El cap de setmana em relaxo, que sinó acabaré boja del tot.
 I he perdut tres quilos en un mes, més o menys. Si segueixo així, tinc l'esperança que el meu cos arribarà a convèncer el meu cervell rebel de les bondats del menjar equilibrat i l'exercici freqüent. I que pugui menjar bé amb gust, sense pensar només en el pes o els mixelins.

May the force be with me.

La nova llei anti-tabac a l'estat espanyol.

Aquest matí he anat a fer un cafè amb llet a un bar que solia estar sempre ple de gent fumant, d'aquells on hi van els senyors a llegir el diari i a jugar a cartes.  D'entrada em trobo el que serà aviat un costum generalitzat: una taula alta amb un parell de cendrers a fora, al costat de la porta. Encara no tenen el cartell d' "Espai sense fum"- val més que el pengin aviat, que això de denunciar-ho s'està posant de moda-. I un cop dins, realment no hi ha fum, l'aire net dóna bo de respirar. Però el que també s'hi respira és una mala llet considerable de la clientela: el tabac és el tema del dia, i de la setmana. Discussió entre els que hi estan a favor i els que no...ni tan sols el cambrer ho veu gaire clar: ha d'encarar-se cada deu minuts amb els clients que entren despistats amb la cigarreta a la mà i ja n'està fart, de fer de "segurata".
Jo crec que ja està bé, la llei. Per fi ens posem al nivell de la resta d'Europa. Allí la gent fuma al carrer, i aquí passarà el mateix, només cal una mica de temps per acostumar-nos-hi tots plegats, fumadors i no. El que trobo una mica exagerat és el tema de deixar 200 metres de distància d'un hospital. Val que no es pugui fumar a la entrada mateix, però calia ser més papista que el papa? I no poder fumar en un parc infantil, encara que no hi hagi ni un nen?? No sé, amb això potser s'han passat. I el tema de les denúncies, ja ho trobo persecució. I recordo que quan fumava, res no em feia tenir tantes ganes de fumar com quan sentia la gent criticar i atacar els fumadors. Era sentir algú a la ràdio o la tele parlant dels efectes nocius del tabac, que corria a encendre una cigarreta. I com jo, molta gent ara s'hi deu trobar.
Sort que jo porto ja vuit mesos i mig d'avantatge! Què bé!