dijous, 27 de maig del 2010

DIA 41: 1 mes,1 setmana i tres dies...i encara sobreviu el monstre.

Bones,
segueixo sent lliure. No hi penso tant, però encara hi penso tots els dies en algun moment. Una companya de feina ho ha deixat, vaig estar molt contenta i vaig animar-la molt. I vaig soltar-li el rotllo del llibre a una altra fumadora de la feina: " no has de fer-ho com un sacrifici, sinó com una victòria. Jo puc fumar ara mateix, però no vull." I si crec que vull fumar en algun moment de debilitat, penso que no sóc jo qui pensa, sinó el monstre de la nicotina que encara sobreviu al meu cervell.
Amb qui no hi ha manera és amb la meua parella. I a  mi cada cop em costa més suportar que fumi davant meu. L'envio a la terrassa, o se n'hi va directament quan em veu la cara. No vull fer-ho, perquè li poso més pressió a sobre, l'amargo, i així no tindrà ganes ni forces per deixar-ho mai. Potser m'estic tornat una d'aquells ex-fumadors radicalment anti-tabac?? No ho vull, sempre m'han semblat lo pitjor del món, els integristes. Però hi ha una ràbia dins que em surt! Això és una altra estratègia del monstre, n'estic segura.
En fi, seguim vencent, lluitant, encara que en general tinc bon humor i alegria, satisfacció personal i orgull.
Salut!

dissabte, 22 de maig del 2010

DIA 36: segueixo sent no-fumadora...oeeee oe oe oeeeee!

Passa la celebració de les victòries futboleres, i jo segueixo sense fumar, i sense guanyar pes. Voldria perdre'n, però tot arribarà. De moment, tot va bé.
Fins i tot la meua germana i cunyat ja fa dos setmanes que tampoc fumen. Quina alegria, ja som majoria de germans que no fumem: 3 a 1. Una que mai ha fumat, dos ex-f..  i un fumador que no s'ho planteja. Encara se sent jove i no és un tema que li preocupi, tot i que segur que fa més anys que jo que fuma.
Qui no hi ha manera que ho deixi és la meua parella. Va començar a llegir el llibre, però l'ha deixat a mitges. Sap que és dolent, però no vol. Diu que fuma menys, i que això és un començament. Però jo crec que és una excusa. Realment seria més fàcil si ningú fumés a casa. És cert que fuma menys, però l'olor em recorda sempre el tabac. Espero que "vegi la llum" ben aviat.  No penseu que ja no hi penso. Tots els dies, potser no tan sovint com al principi, però hi ha certs moments - moments d'estrés a la feina, avorriment a casa, o després del vermut- que es fan especialment durs. Però és un minut, que passa i ja està. Vaig repetint-me els mantres " No vull fumar, sóc lliure!".
Fins aviat, us deixo un link de la Frikipedia sobre què és un Ex-fumador. És divertit!

dissabte, 15 de maig del 2010

DIA 28: Quina marxa...

Ei!
un altre pas superat: sortir de marxa amb tot de fumadors, anar als pubs, ballar, veure (poc) i xerrrar (o intentar-ho) sense fumar. I me n'he sortit!! i no va ser difícil. No fumar és fàcil quan estic envoltada de gent, encara que fumin sense parar. Com ja us he dit algun cop, és més difícil resistir quan estic sola. Sí, sí, fa gairebé un mes que no fumo, i encara hi penso. Qui dubti del poder mental de la droga aquesta, és que me'l menjo! De totes maneres, ho estic fent perfectament bé. Ni un cigarret, ni una calada. I segueixo igual de decidida.  La marxa nocturna em serveix per veure com de malament ho passen els no-fumadors envoltats de fum. És impossible no respirar fum. A l'endemà tenia la gola seca, com si m'hagués fumat un paquet, i la pudor a la roba!!!
Però bé,  us deixo amb el que diu l'antic president d'Uruguay, un metge que ha vingut a Barcelona aquests dies a un congrés sobre el tabac. El seu país és un dels que tenen la legislació més restrictiva amb el tabac. Diu que les claus són:
- per un costat prohibir el consum de tabac en qualsevol lloc tancat. No per privar els fumadors del dret a fumar, sinó per protegir la salut dels no-fumadors.
- pujar el preu del tabac i prohibir-ne la publicitat. Amb això del preu, no sé si hi estic del tot d'acord. Jo fumava i comprava tabac igual costés el que costés. I la majoria de fumadors no ho deixen pel preu.
Jo crec que haurien de destinar aquests diners que recullen dels fumadors en impostos a ajudar-nos (-los) a deixar-ho. És a dir, abaratir els tractaments i per a desintoxicar-se. Si la metadona és gratuïta, per què no ho pot ser també el tractament contra el tabaquisme? Reconeguem d'una vegada que la nicotina és una droga, i cal ajuda per deixar-ho. Els fumadors creuen que si amb la força de voluntat no ho poden deixar, és perquè són dèbils de caràcter. Qui esperaria que un heroinòman ho deixés només amb força de voluntat??

dimarts, 11 de maig del 2010

Dia 25: mira que la doctora...

Vint-i-cinc dies, i aquí segueixo. El moment de revelació no ha arribat, ni als 21 dies ni res. Segueixo pensant en el tabac, i segueixo repetint-me el mantra de "No ho necessito, sóc lliure!".

Avui us explico que ahir vaig anar a la doctora, l'endocrina, que em va fer una bona repassada: res de sucre, res d'alcohol, a la dietista que m'ensenyi a menjar per a sempre, i a fer més exercici, que "amb 35 anys puc fer més que anar a caminar, que no soc una jubilada". Així mateix m'ho va dir. I encara sort que amb les pastilles noves els nivells se m'han normalitzat!!! Tot això ja em sembla bé, estic disposada a fer-ho. Enmig de la conversa, vaig dir-li que havia deixat de fumar feia gairebé un mes, i ella em respon: "bé, d'això en podríem parlar, perquè fumar no té res a veure amb la teva malaltia..." Em va fer bastant ràbia, la veritat. Vaig pensar que la doctora déu ser fumadora, no us sembla. Jo només volia que em digués alguna cosa com: "molt bé". Amb això ja n'hauria tingut prou, però amb aquell comentari semblava que em digués que fumar no em feia cap mal, que podia tornar-hi, si vull. És que....
En fi, que vaig marxar de la consulta una mica molesta, però igualment convençuda al cent per cent que estic fent el millor per al meu cos, i per al meu cap també.
Salut!

dimecres, 5 de maig del 2010

DIA 19: Ja començo a trobar-me alguns fumadors que em miren amb enveja

Ei!
Dinou dies  des que vaig apagar amb convenciment la darrera cigarreta. Gairebé tres setmanes. El llibre "Easyway..." marca els 21 dies com un període clau per esdevenir lliure definitivament. A mi només em falten dos dies per arribar-hi, i no noto res d'especial. Bé, el llibre també avisa que no hem d'esperar que el dia 21 se'ns sigui revelada un veritat universal, com si veiessim la llum.
Jo segueixo tranquil·la, convençuda i feliç, sense mal humor ni ansietat, però hi segueixo pensant tot sovint. No és ben  bé que tingui ganes de fumar o temptacions, sinò que senzillament em ve al cap la idea de "si fumés, ara me'n faria un". Però no fumo, sóc lliure. El monstre encara és viu, però s'està fent petit per moments. Procuro transformar els pensaments en el tabac i l'acte de fumar en satisfacció per haver-ho deixat. I funciona!!!
Un amic diu que s'ha llegit el llibre i no li ha fet cap efecte. Hi he de parlar amb calma, intentar esbrinar el per què. Segurament se'l va llegir sense creure-s'ho. Llavors no funciona. Primer has de voler deixar-ho, i després has de llegir i anar reflexionant sobre tot el que et diu. No és que t'ho haguis de creure amb els ulls tancats. Més aviat ho has de llegir sent sincer/a amb tu mateix i acceptant com a veritat el que ja sabies però no volies veure. No diu res que no sabessis, simplement t'obre els ulls, si els vols obrir. Sinó, res a fer, perquè t'ho llegiràs amb incredulitat, o fins i tot et sentiràs ofès/a i insultat. No cal perdre el temps.

dissabte, 1 de maig del 2010

DIA 15

Ei!

segueixo sense fumar, però em sembla que estic picant més del compte. Pipes, fruits secs,... i això tampoc em convé. Ja sabeu  que tinc excès de colesterol i triglicèrids.  Però bé, pel que fa a no fumar, segueixo forta, amb ganes de veure com passen els dies, i arriba el moment en què ja no hi penso i ni me n'adono. Perquè encara hi penso, i tant!! Sobretot quan estic a casa, sense fer res, avorrida. Tanmateix, tinc molt clar que no vull fumar. Repetim el mantra "EL TABAC ÉS UNA DROGA", "JO NO VULL FUMAR","JA SÓC LLIURE".
No pensava que el monstre dins del meu cervell fos tan cabut i tossut. Però jo ho seré més. Vull pensar que està donant els últims cops, atacant per última vegada, ja déu estar esgotat, gairebé vençut. Però és clar, no déu ser fàcil, renunciar a quinze anys de domini total i absolut del meu cos i el meu cap.
De pas deixo una taula amb el contingut en colesterol d'alguns aliments:


ALIMENTOS
CONTENIDO EN COLESTEROL
Sesos
2200
Huevos de gallina
500
Hígado
370
Hígado
330
Mayonesa comercial
260
Foie-gras y patés
550
Mantequilla
230
Calamares
127-222
Langostinos, gambas...
200
Langosta y bogavante
150
Nata
150
Leche en polvo entera
120
Pollo y Gallina
110
Pescadilla
110
Queso Gruyere y Emmental
100
Sardinas
100
Cangrejos, nécoras, centollo
100
Caracoles
100
Queso en porciones
94
Queso en porciones
98
Queso de bola
85
Queso Roquefort
80
Cordero
78
Chocolate con leche
74
Carne semigrasa de cerdo
72
Salchichas frescas
72
Manteca de cerdo
70
Cabrito
70
Morcilla
70
Jamón Cocido
69
Lubina
68