Aquest matí he anat a fer un cafè amb llet a un bar que solia estar sempre ple de gent fumant, d'aquells on hi van els senyors a llegir el diari i a jugar a cartes. D'entrada em trobo el que serà aviat un costum generalitzat: una taula alta amb un parell de cendrers a fora, al costat de la porta. Encara no tenen el cartell d' "Espai sense fum"- val més que el pengin aviat, que això de denunciar-ho s'està posant de moda-. I un cop dins, realment no hi ha fum, l'aire net dóna bo de respirar. Però el que també s'hi respira és una mala llet considerable de la clientela: el tabac és el tema del dia, i de la setmana. Discussió entre els que hi estan a favor i els que no...ni tan sols el cambrer ho veu gaire clar: ha d'encarar-se cada deu minuts amb els clients que entren despistats amb la cigarreta a la mà i ja n'està fart, de fer de "segurata".
Jo crec que ja està bé, la llei. Per fi ens posem al nivell de la resta d'Europa. Allí la gent fuma al carrer, i aquí passarà el mateix, només cal una mica de temps per acostumar-nos-hi tots plegats, fumadors i no. El que trobo una mica exagerat és el tema de deixar 200 metres de distància d'un hospital. Val que no es pugui fumar a la entrada mateix, però calia ser més papista que el papa? I no poder fumar en un parc infantil, encara que no hi hagi ni un nen?? No sé, amb això potser s'han passat. I el tema de les denúncies, ja ho trobo persecució. I recordo que quan fumava, res no em feia tenir tantes ganes de fumar com quan sentia la gent criticar i atacar els fumadors. Era sentir algú a la ràdio o la tele parlant dels efectes nocius del tabac, que corria a encendre una cigarreta. I com jo, molta gent ara s'hi deu trobar.
Sort que jo porto ja vuit mesos i mig d'avantatge! Què bé!