dijous, 14 de juny del 2012

Esmorzar

Llet de soja i arròs, fruita ( poma, taronja, pera i cireres) i una miqueta de formatge fresc.
Què us sembla?

  

dimecres, 13 de juny del 2012

2 anys, 1 mes i 27 dies.


M'ha costat calcular-ho, però la data del 17 d'abril del 2010 està gravada al meu cap com un dia on vaig començar un nou camí de salut. I en el camí segueixo. És clar que he tingut moments de dubte, però han estat dos segons, al veure algú fumant, i olorar-ne el fum. L'única característica que encara trobo atractiva del tabac, la flaire. Perquè un cop entra dins el cos ja no hi ha res de bo.
Llàstima que no he pogut convèncer ningú del meu voltant, encara. Ni amb l'entusiasme, ni fent de talibà antitabac, ni explicant com ho vaig aconseguir sense ansietat, ni  força de voluntat ... Algun amic ho intenta i no se n'acaba de sortir; tots ho volen, però creuen que els agrada fumar, simplement.  Jo crec que el que els passa és el mateix que em passava a mi: volen deixar-ho, però temen l'angoixa de pensar que tindran ganes de fumar i no podran.  Suposo que el canvi de xip que vaig fer jo quan vaig passar de "No podré fumar" a " NO VULL FUMAR" no és tan fàcil com em penso.


Ara em trobo immersa en un altre repte: perdre pes i reduir panxa. En realitat, el meu objectiu hauria de ser aprendre a menjar saludablement amb mesura i d'una manera  natural. Però he de reconèixer que estic bastant obsessionada amb el pes. I aquest no és el millor camí.  Estic usant molta força de voluntat i auto-control, allò que no em va caldre per deixar de fumar, però és que amb el menjar mai me n'he sortit.

De moment, ja fa unes setmanes que faig exercici diari, i menjo més fruita i verdura. I el més important, ni xocolata ni snacks, almenys durant la setmana. El cap de setmana em relaxo, que sinó acabaré boja del tot.
 I he perdut tres quilos en un mes, més o menys. Si segueixo així, tinc l'esperança que el meu cos arribarà a convèncer el meu cervell rebel de les bondats del menjar equilibrat i l'exercici freqüent. I que pugui menjar bé amb gust, sense pensar només en el pes o els mixelins.

May the force be with me.