dissabte, 30 d’octubre de 2010

6 mesos,13 dies.

ei! no us penseu que porto el compte al cap contínuament, ho he hagut de pensar per escriure-ho al títol. Dóna, els sis mesos sí que els vaig recordar, i els vaig celebrar amb el que  més m'agrada: un bon dinar! Deixar de menjar sí que és difícil, deixar de fumar va ser com fer un ou ferrat en comparació amb la dieta.
Estic esperant la nova llei antitabac, que entra en vigor al gener a Espanya, i que diu que és molt més restrictiva. A mi ja m'està bé, la veritat. Però no crec que això faci que més gent deixi de fumar; a curt termini el que crea és més fumadors emprenyats! Potser a la llarga, quan vegin que no poden fumar enlloc, anirant veient com n'és, d'absurd, haver de deixar tot el que estan fent per sortir al carrer, allunyar-se del món, que segueix girant, per satisfer el desig del monstre nicotínic. El monstre, per cert, que encara viu al meu cervell. Però ja té poca força, i només apareix a la feina, quan porto hores allí tancada i m'estresso una mica. Però jo no li faig cas, i efectivament, com deia tothom, desapareix en uns segons!
I res més, me'n vaig a veure el capítol d'ahir de "Medium", que veure sèries americanes per streaming és un vici, però no tòxic.
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada