dissabte, 15 de maig de 2010

DIA 28: Quina marxa...

Ei!
un altre pas superat: sortir de marxa amb tot de fumadors, anar als pubs, ballar, veure (poc) i xerrrar (o intentar-ho) sense fumar. I me n'he sortit!! i no va ser difícil. No fumar és fàcil quan estic envoltada de gent, encara que fumin sense parar. Com ja us he dit algun cop, és més difícil resistir quan estic sola. Sí, sí, fa gairebé un mes que no fumo, i encara hi penso. Qui dubti del poder mental de la droga aquesta, és que me'l menjo! De totes maneres, ho estic fent perfectament bé. Ni un cigarret, ni una calada. I segueixo igual de decidida.  La marxa nocturna em serveix per veure com de malament ho passen els no-fumadors envoltats de fum. És impossible no respirar fum. A l'endemà tenia la gola seca, com si m'hagués fumat un paquet, i la pudor a la roba!!!
Però bé,  us deixo amb el que diu l'antic president d'Uruguay, un metge que ha vingut a Barcelona aquests dies a un congrés sobre el tabac. El seu país és un dels que tenen la legislació més restrictiva amb el tabac. Diu que les claus són:
- per un costat prohibir el consum de tabac en qualsevol lloc tancat. No per privar els fumadors del dret a fumar, sinó per protegir la salut dels no-fumadors.
- pujar el preu del tabac i prohibir-ne la publicitat. Amb això del preu, no sé si hi estic del tot d'acord. Jo fumava i comprava tabac igual costés el que costés. I la majoria de fumadors no ho deixen pel preu.
Jo crec que haurien de destinar aquests diners que recullen dels fumadors en impostos a ajudar-nos (-los) a deixar-ho. És a dir, abaratir els tractaments i per a desintoxicar-se. Si la metadona és gratuïta, per què no ho pot ser també el tractament contra el tabaquisme? Reconeguem d'una vegada que la nicotina és una droga, i cal ajuda per deixar-ho. Els fumadors creuen que si amb la força de voluntat no ho poden deixar, és perquè són dèbils de caràcter. Qui esperaria que un heroinòman ho deixés només amb força de voluntat??

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada