DIA 2: PROVA SUPERADA!

Ei, què tal?

Avui hem anat al camp a fer una calçotada, la darrera de la temporada, que ja no és temps de calçots ni res. I per a mi a més a més ha estat una petita prova de foc o no foc. Deu persones, tots joves- menys de 45,vull dir- i sis fumadors. Més o menys és la mitjana en les meves amistats.  Aire lliure, menjar, beure, molta estona d'esperar que es cogui el dinar sense fer res, una situació que fa dos dies hauria vist com una trampa impossible d'evitar. Però no, no he fumat. Hi he pensat, és clar ( i hi pensaré encara bastant durants uns dies), però he fet el mateix que ahir (ja no fumo, sóc LLIURE!!).

La Inma va deixar-ho fa uns anys, i em deia avui que li va costar molt. Els primers dies plorava quan veia algú fumant, se'n moria de ganes. Vaja, que ho va passar molt malament, però ara n'està molt contenta d'haver-ho fet.

Jo, de moment, no ploro. Potser és que tinc el coco menjat pel missatge del llibre d'en Carr. Enlloc de lamentar-me i pensar "com desitjo fumar, però no puc..." intenso pensar-hi amb alegria i descans, perquè en realitat no vull fumar. El racó drogata del meu cervell necessita la nicotina, i intenta recórrer als mecanismes que tan bé li han funcionat durant els darrers 14 anys, però jo, com a persona, no la necessito, per tant, em vaig repetint alguna d'aquestes frases claus: "ja no fumo... ni ho necessito ni ho vull...ara sóc lliure."

Ara mateix, mentre escric, la meva parella està fumant al meu costat. Sento l'olor. I penso que potser l'olor del fum de tabac és el més agradable que té. Però aquest olor que sento jo des de dos metres de distància no té res a veure amb el fum que empasses, la pudor que s'impregna a la roba i el cabell o el gust que deixa a la gola. És la trampa. Ja l'apaga. Ho deixarà si veu que jo me'n surto?

Els altres cops que ho havia intentat havia tingut molt mal humor, i això va ser l'excusa final per justificar el fracàs i la recaiguda. Però de moment ( només/ja són dos dies) no he tingut més mal humor del que és normal en mi. De fet, crec que fins i tot estic de més bon humor, ja que no fumar és una novetat, i m'alegra quan penso què be que me n'estic sortint, i què be que em trobaré com més dies vagin passant. TINC EL COCO BEN MENJAT! o potser, com diu el llibre, era abans que tenia el cervell rentat i ara veig la realitat... Mai he cregut en els llibres d'autoajuda, però ara, no sé no sé...

No us penseu que pensar en fumar cada cinc minuts i haver-te de repetir que ja no fumes un cop i un altre, també cansa, però d'aquí uns dies hi pensaré menys i menys cada cop. A veure...