DIA 13: futbol, quins nervis, però no!!

Hola jo!

ahir va ser un dia dur, tant a la feina (de 2 a 10 amb 30 min de descans...), com a casa (semifinal de la Champions i el Barça eliminat). Ufff, va costar, però ja està superat. Un més.  El llibre diu que no és una qüestió de força de voluntat, o d'anar suprimint les ganes de fumar (aguantar, resistir, ... són verbs prohibits). L'alegria i la sensació de llibertat han de prevaldre, i l'optimisme que dóna la satisfacció de saber-te no-fumador t'ha de valer per seguir endavant. Sí, sí, és cert, però hi ha moments de tot. Sense dubte no seria jo, oi?
A la família ja ho sap tothom. Ara ataquen a la Montse, la germana gran. Em deia aquest matí: "els nens em pregunten: per què fumes? per què no ho deixes? que no saps que és dolent?...", i ella no sap pas què respondre. És que no hi ha res que pugui respondre, i menys a un nen, que no entén les excuses, ni sap què difícil és prendre la decisió de deixar una addicció.  PRENDRE LA DECISIÓ és més difícil que deixar de fumar. Per això molta gent que comença a llegir el llibre el deixa a mitges, perquè veu que si segueix li tocarà decidir, i té por.  LA POR, un altre factor decisiu.
Què punyetera, la nicotina: et fa creure que et dóna una seguretat i  tranquil·litat que ella mateixa t'ha pres, i que et va tornant d'una manera efímera amb cada cigarreta. Et torna una part del que t'ha pres, però només fins que hi tornis al cap d'una estona.  I omple de por el teu cervell, de manera que si mai se't passa pel cap la idea de deixar-ho, et vinguin unes "cagarrines" tan fortes, que hauràs de córrer a fumar, no fos cas!