Per dins del meu cervell més que no pas pel meu cos. Diuen els experts que la dependència física a la nicotina desapareix passades 72 hores (3 dies) des de l'últim cigarret. Aquesta és la més fàcil. Els tres primers dies em trobava tan animada i tan decidida que no em va costar gens, al contrari, m'alegrava veure com passaven les hores i seguia fidel al meu compromís.
I el que encara no desapareix és la dependència mental/psicològica. Per un costat "l'hàbit" de fumar en tantes i tantes ocasions: després de menjar, al cotxe, etc etc etc. Molts experts diuen que això es supera canviant els costums: deixant de fer el cafè, etc etc etc. Però altres experts, amb qui coincideixo, diuen que no, que el que he de fer és reprogramar el cervell: seguir fent el mateix que abans però deslligar-ho del fumar. Ja he passat per totes les fases en què fumar semblava tan important, sobretot estant en colla de fumadors. I ho he superat amb nota. Però en altres moments, sobretot d'avorriment, és quan més noto la "crida" maleïda del tabac.
Però segueixo sense fumar, i cada dia falta menys per aquell dia esperat en què, sense adonar-me'n, hauré passat tot el dia sense pensar en la cigarreta, i tot això haurà valgut la pena. Ei! que des del primer dia que ho sé amb certesa, que val la pena!!!
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada