dimarts, 20 d’abril de 2010

DIA 4 : HO DIC A TOTHOM O NO ENCARA?

Ei!

avui se'm planteja un dubte que afecta la confiança en mi mateixa. Per dins estic tan convençuda que aquest cop me'n surto, que tinc ganes de dir-ho a tothom, de cridar als quatre vents que per fi sóc lliure de la nicotina, físicament i mental també. Però per altra banda penso,"tot just fa quatre dies, ningú et pendrà seriosament, i si ho fan i no te'n surts, els decebràs, i quan te'ls trobis, tu amb el cigarret a la mà, veuràs la decepció als seus ulls i et voldràs fondre...".
Què faig? A la feina ho vaig dir ahir, sobretot a la Dolors, la companya amb qui sortíem cada vespre a fer el cigarret durant la pausa. Li vaig dir que ja no l'acompanyaria en el fumar, però a estirar les cames, sí.  Em vaig posant a prova contínuament, i allò que abans creia que seria imprescindible per sortir-me'n, resulta que no ho és.  Parlo del canvi d'hàbits, d'evitar les situacions de risc. Doncs no, el que jo estic fent és seguir anant als mateixos llocs, faig el mateix però no fumo. I per a la meva pròpia sorpresa, no se'm fa tan difícil com creia: veig que l'entrepà i el tallat són tan bons com abans, i puc llegir el diari sense fumar, envoltada de fumadors. L'únic que  ha canviat és que ja no hi ha el cigarret als meus dits, amb tota la merda que comportava.

Encara hi penso, en fumar, no us penseu. Més o menys cada deu minuts. Però repeteixo els mantres, i se'm passa.
I pel que fa al tema del principi, si ho dic o si callo uns dies més, ja veurem. Sé que als pares els farà molta il·lusió, però si els dic que fa quatre dies no em creuran capaç. M'esperaré que faci un mes, llavors ho veuran més ferm. I el fet d'escriure un bloc ja és fer-ho públic, oi? Encara que sigui un auto-bloc.
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada